Corpo Pagina

Preistoria

Antica figura nella Chiesa di Sant'Antioco; Figura antiga in sa Cresia de Sant'Antiogu

Sa Cultura de Ozieri

Is iscobertas fatas de pagu permitint de datai sa presèntzia de s’òmini me is sartus Mogoresus a su Paleolìticu superiori (prus o mancu 13 mila annus fait) gràtzias a sa datatzioni de is pillus archeològicus agataus, cuntrollaus cun tècnicas de avanguàrdia. Mancant a dii de oi puru iscedas de s’edadi de su Neolìticu antigu (6000-3800 a. C.) me is iscobertas de su periodu de sa cultura Bonu Ighinu a Serra sa Furca e a Puisteris. In custus logus s’agatant testimoniàntzias de su Neolìticu nou cun sa cultura de San Ciriaco e de Ozieri chi funt de su Neolìticu finali-Calcolìticu (acabu de su IV millènniu-primus sèculus de su III).

Sa presèntzia de s’òmini me is sartus de Mòguru in s’època Neolìtica est acrariàt, in prus, de is medas logus de arregorta e de is oficinas de sa pedra de pistoni agatadas a metadi de su sèculu passau.

Nàscidu fortzis cumenti a logu de traballu de sa pedra de pistoni est su villàgiu Neolìticu de Puisteris, chi parrit chi si siat ammanniau meda in  s’epoca de sa cultura Ozieri, tziviltadi chi at lassau testimoniàntzias mada in àterus logus mogoresus puru comenti Is Arenas, Is Nuracis, Mannias, Nuraxi Serra sa Furca .

àterus popolaus mediterràneus ant portau is fermentus nous de àteras tzivilidadis in Sardìnnia puru, mudendi, ponendi impari e torrendi a fàiri cun tècnicas nobas sa tzivilidadi de San Michele. Si passat aici de unu modu de bivi paxiosu e matriarcali, a unu àteru de is babbais gherreris. Is barracas fatas a s’antiga cun coma, non serbint prus a sa reta a custa genti e is duus popolaus, impari, mudant e valoritzant s’arti de fabricai in pedra fintzas a arribai a sa complessa tzivilidadi de is nuraxis.

 

Custa zivillidadi de Ozieri a Moguru hat lassau arregodus preziosus me in atrus logus puru, cumenti a is arenas abi funt istadas agatadas medas incueddus de “massas”a is Nuracis abi fut istada agatada un’ascia manna beni traballada, Mannias, abi si fut agatau unu vasixeddu de s’inghizzu de su Neoliticu immou arreguau in su museu de Casteddu e in prus, nuraxi Serra sa Frucca abi su chi scridi de pagu hat annodizzau una mesa manna po is sacrifizius e chi est istada usada in su periudu medievali puru cumenti a basamentu e apoggiu de sa frucca, po impiccai is cundannaus de sa Curadoria de Bonorcili.

Sa cultura de Monte Claro

Sa cultura de Monte Claro, annodizada in s’ìsula intra de su 2400 e su 2100 a.C., in is sartus de Mòguru est beni connota e si agatant documentus de importu mannu in su Nuraxi de Guventu e de Ena Pruna. Testimoniàntzias de s’edadi de Monte Claro nci funt puru a Cuccurada, unu monumentu fatu de unu nuraxi polilobau, de unu fabricau ciclòpicu arcanu e is arrestus de una muralla megalitica, e de su villàgiu de Santa Maria chi est istau iscobertu de pagu.

Si pentzat chi cun su cumintzu de is iscobertas e is traballamentus de is metallus sa genti de cussus tempus si siat mòvida in circa de custus materialis e apat fundau unu modu nou de bivi pagu trancuillu e paxiosu. De custu s’abisòngiu de cuntrollai is bias de comunicazioni e beniat ammarolla a mòviri is villàgius e a ddus fabbricai in logus prus in artu po podi scocai su manìgiu de is àterus popolaus.

In prus su frutai sa terra cun a sa laurera e is annadas de sciutori podint ai portau s’òmini in circa de terras nobas de traballai e duncas a certus e gherras po su controllu de su territòriu.

S’aumentu de is murallas megalìticas in s’edadi de s’Arràmini segundu is istudiosus amostat comenti in totu su Mediterràneu nci fessat unu pistighìngiu e ispèddiu mannu, chi fortzis si depit a sa circa, sa bogadura, traballamentu e s’iscàmbiu de is metallus.

In custus tempus si sighit a bìviri ancora in villàgius de barracas circulàris, cun s’acciunta de unu zòculu de pedra. Prus che totu in is logus acanta a Aristanis e Casteddu si sighit a interrai is mortus in tumbas ipogèicas, in grutas naturalis e in terra e si podit pentzai puru chi apoderessint is usàntzias e custumàntzias religiosas de su passau.