Corpo Pagina

Aspetti geologici

Roccia del periodo miocenico

clip_image001Is arrochilis prus antigus chi si agatant me is sartus mogoresus funt de s’edadi Miocènica e si podint biri prus che totu ala de bentu de soli e muntangesu de sa bidda: in su logu de Sa Forada Manna, Cùcuru a s’arreca, Pala Cerbu, Santa
Itòria, Muntonargi, Serra Neba e Carcaxia; in custus logus si bint is pillus e is arrastus marinus (oindii carcinaxus, lutzanas e arenaxus) prenus de fòssilis. In localidadi Pedreras fintzas a sa metadi de su sèculu passau ndi bogànt arrocus mannus de pedra bianca po fabricai is domus tìpicas de su tzentru istòricu de Mòguru.
Crucu de Mòguru invècias (207 m s.l.m.) est s’arresurtau de unu vulcanèsimu
in logu de àcua de su Miocene: est duncas de arrocas bàsicas de su primu ciclu
magmàticu de su Monte Arci. Custus diatremas vulcànicus inframiocènicus
amostant a tretus a tretus fundalis de lutzanas e de arenaxus chi ispicant de
aintru de “mari” in su Miocene de sa Marmidda .
Custus sedimentus marinus antigus in bona parti ddus at ammantaus
s’ispaniadura lesta de sa lava chi ant formau is pranus de pedra niedda de Sa
Struvina e Perdiana e fintzas is pranus prus piticus de Pranu Ollastu, Praneddu,
Campu de perdixi e Bonòrcili.
In totu s’àrea sud occidentali (a muntangesu) si agatant terrenus arenosus de
s’edadi eolìtica, formaus candu, in su cuaternàriu, su bentu Estu suàt a forti
tramudendi s’arena chi bolàt in s’oru de mari in logus atesu e aintru.

Oi s’agatat amuntonada in is sartus de Pauli Atzuvau, Murdegueru, Pedra Margiani, aundi s’òmini de tempus meda at postu e traballau is bìngias famadas de is Arenas.