Corpo Pagina

Aspetti climatici e idrografici

In su logu si agatant arrius e coras medas chi mudant forma a su tanti de
s’àcua a segundis de sa bistagionalidadi: su letu abarrat sicu in s’istadiali e cun
prenas repentinas ma po pagu tempus in su tempus de pròiri. Si podint
arregordai Arriu Sassu, sa Cora Canali Furau, sa Cora Canali Aintru Cora
Spadua, arriu Murtas, Arriu Serra Muru e Riu Iscarrelis, podint iscassai foras de
is màrginis ponendi in perìgulus e pistighingius mannus is popolaus.
Chistioni a parti minescit s’Arriu Frumineddu chi ndi calat ladu de bentu de soli
arregollendindi totu is àcuas de Masuddas e de Arriu Lacus de Pompu ( chi ndi
benint de su Monti Arci de Mragaxori), e chi apustis arribant a s’aciungi àcuas a
s’arriu prus de importu de su territòriu: Frùmini de Mòguru.
Is mitzas funt pagus e medas tenint àcua feti in su tempus de proiri.
S’arregordant custas mitzas: Serra Muru, (chi nc’est sèmpiri), Is Carrelis (chi
nc’est sèmpiri), Santa Vittoria e Canali Aintru (chi nc’est sèmpiri), e totu is
àteras prus pitias.
In s’ierru e in beranu si birit unu fenòmenu sìmbili a cussu chi acuntessit in sa
Iara de Gèsturi: su de si formai lacueddas de àcua firma, is paulis, po unu
pagu de tempus aundi agatant su logu giustu po bìviri genias meda de animalis
e vegetalis.