Corpo Pagina

Preistoria

Antica figura nella Chiesa di Sant'Antioco; Figura antiga in sa Cresia de Sant'Antiogu

Cun is iscobertas fatas de pagu fait a datai sa presèntzia de s’òmini me is sartus Mogoresus a su
Paleolìticu superiori (prus o mancu 13 mila annus fait) gràtzias a su datai is pillus archeològicus cun
tècnicas de avanguàrdia.
Mancant a dii de oi testimoniàntzias de s’edadi de su Neolìticu antigu (6000-3800 a. C.) ma a Serra
sa Furca e a Pusteris, iscobertas, chi pertocant sa cultura Bonu Ighinu, testimòngiant ca s’òmini ddoi
fut in su tempus de su Neolìticu mesanu (3800-3400 a.C.) . In custus logus s’agatant
testimoniàntzias de su Neolìticu nou, in mesu a totu de sa cultura de San Ciriaco e de Ozieri chi funt
de su Neolìticu de acabu-Calcolìticu (acabu de su IV millènniu-primus sèculus de su III).
Sa surra de “logus de arragorta e de oficinas” de sa pedra pistoni, agatada faci a sa metadi de su
sèculu passau, testimòngiat ca s’òmini s’est ispaniau in su sartu moguresu in època neolìtica.
Nàscidu fortzis cumenti a logu de traballu de sa pedra de pistoni est su villàgiu Neolìticu de
Puisteris, chi parrit chi si siat ammanniau in s’època de sa cultura Ozieri, tziviltadi chi at lassau
testimoniàntzias meda in àterus logus mogoresus puru comenti Is Arenas, Is Nuracis, Mannias,
Nuraxi Serra sa Furca .
Àterus pòpulus mediterràneus ndi iant bitiu framori nou de àteras tzivilidadis in Sardìnnia puru,
mudendi, ponendi impari e torrendi a fàiri cun tècnicas nobas sa tzivilidadi de San Michele. Si
passàt aici de unu modu de bivi paxiosu e matriarcali, a unu àteru de is babbais gherreris. Is
barracas de iscomu non serbint prus a sa reta a is abisòngius de insaras e is duus popolus, impari,
mudant e valoritzant s’arti de pesai domus in pedra fintzas a arribai a sa tzivilidadi traballosa de is
nuraxis.
Sa cultura de Monte Claro
Sa cultura de Monte Claro, chi s’est afortiada in s’ìsula intra de su 2400 e su 2100 a.C., tenit in is
sartus de Mòguru documentus pretziosus e de importu mannu in su Nuraxi de Guventu e de Ena
Pruna. Testimoniàntzias de s’edadi de Monte Claro s’agatant fintzas in Cuccurada, unu imparis de
monumentus cun unu nuraxi a prus turris, unu fabricau smesurau arcanu e is arrestus de una muralla
megalitica, e in su villàgiu de Santa Maria, iscobertu de pagu.
Si pentzat ca s’arribu de sa metallùrgia e, a sighiri de custu, su trantziri de tròparas de òminis apant
procurau unu clima de insiguresa polìtica. De innoi, s’abisòngiu de iscocai is bias de
comunicatzioni e trantziri is villàgius in logus prus in artu po podi iscocai mellus totu cantu. In prus
su traballai meda sa terra e is annadas de isciutori podint ai portau s’òmini in circa de terras nobas e
a gherrai po su cuntrollu de su territòriu.
S’aumentu de is murallas megalìticas in s’edadi de s’Arràmini segundu is istudiosus amostat
comenti in totu su Mediterràneu nci fessat unu pistighìngiu e ispèddiu mannu, chi fortzis si depit a
sa circa, sa bogadura, traballamentu e s’iscàmbiu de is metallus.
Insaras si sighiat a bivi in pinnetas. Prus che totu in is logus acanta a Casteddu e Aristanis, si sighint
a interrai is mortus in tumbas ipogèicas, in grutas naturalis e in terra e si podit pentzai chi
apoderessint su creu religiosu de su passau.