Corpo Pagina

Guerre, fascismo e moti di Sant’Antioco

Is mortus chi iat tentu sa bidda de Mòguru me is duas gherras mondialis funt istètius medas. Setanta mortus e bintunu mutilaus asuba prus o mancu de 3 mila abitantis in sa primu gherra e sexi fiant istètius is mortus in sa segunda. Su tempus apustis de sa prima gherra po Mòguru fut istètiu unu tràsiu pistighingiosu meda. Su primu, prus che totu, po nesci de is chèscias de su popolau, de sa disocupatzioni e de s’emigratzioni. Aici, po circai de apoderai sa disocupatzioni a s’amministratzioni comunali ddis fut bèniu ammarolla a circai de torrai a pònniri manu a is progetus de su passau comenti a su fabricau de su macellu e de su campusantu nou.

E candu in totu s’Italia is sordaus de chi fiant torraus de sa guerra e cuscus sèmpiri prus arrennegaus intrant sèmpiri de prus in su partidu fascista nàsciu de pagu, partidu chi a Mòguru fut nàsciu in su 1923, mancai s’annu apustis po is eletzionis polìticas is fascistas nd’iant tentu una pèrdita manna de parti de is sardistas chi iant bintu cun 237 votus contras a feti 143. Est in su 1926 chi arribat a Mòguru Masuddas e Siris su podestadi Don Ferdinando Dedoni, sighiu in su 1929, de su torinesu Oresti Rosaspina, abarrau famau po nd’ai bitiu a Mògoru, sa luxi elètrica e s’arregorta de s’àliga, ma puru po s’avalotu fattu contras de issu in ocasioni de sa festa de Sant’Antiogu in su 1930.

Fut istada difatis sa mancàntzia de s’autorizatzioni po sa prucessioni e is ballus pùblicus in onori de su Santu a pricurai un’arrennegu mannu de sa popolazioni fintzas a arribai a s’avolotu contras a sa fortza pùblica chi iat finiu po isparai a sa genti bocendi unu giòvunu mogoresu, Giovanni Maccioni, e ferendindi medas àterus.

In su tempus fascista perou si fiant cumenzaus is traballus po su casamentu iscolàsticu in pranza Sant’Antiògu, sa diga in su frùmini de Mòguru e su ponti. Sena de contai ca sa bidda iat dèpiu arregolli prus de milla isfollaus de Casteddu e giai tremilla tedescus de sa norantesima corazzada. E pròpiu in su tempus de is bombardamentus de Casteddu su liceu ginnàsiu “ Dettori” fut istau portau in s’iscolàsticu nou in Mòguru, aundi fut istau postu su cumandu de su Settimu Reggimentu puru.