Corpo Pagina

Età punica

In su 509 a.C, a pustis is gherras fatas bincendu e perdendi contra is sardus, Cartagine si fiat fata meri de is maris de totu sa Sardìnnia e cuntrollàt a prenu territòrius de s’internu puru cun logus meda chi fiant atesu meda de su mari.

Sa presèntzia de su scalu portuali de importu de sa tzitadi de Neàpolis, cun is bias de intradura, assiguràt impari a sa pisca, s’abisòngiu de is metallus puru e de is loris po su papai, chi serbiànt po s’abisòngiu de is popolaus de su logu e poi s iscàmbius.

Totu custu tocàt is regionis produtivas de su Parte Montis e de sa Marmidda puru, cun su canali e sa bia naturali de intradura de su frùmini de Mòguru aundi, a parti su tèmpiu dedicau a su Deus “Sid- Sardu- Babbai” chi prof. Puxeddu iat pentzau s’agatessit pròpiu in sa bidda de Siddi, si funt agatadas àteras testimoniàntzias archeològicas.

In su territòriu Mogoresu puru, a parti sa lastra de sa tumba agatada in S’Arxidda e chi imoi est arreguada in su museu de Casteddu, si funt agataus àterus sìnnius de cussus tempus prus che totu in is satus de Cot’e Marroni e is Nuracis: tumbas e arrogalla de tobàciu de vàrias genias e fintzas cipus funeràrius chi a dii de oi funt ispèrdidas.