Corpo Pagina

Il paese di Mogoro

Mòguru s’agatat in sa parti tzentru – ocidentali de s’ìsula sarda, prus o mancu
a 135 metrus asuba su livellu de su mari. Abarrat arrimau in sa costera
meridionali de is contrafortis vulcànicus de su Monti Arci e tenit una
populatzioni prus o mancu de 5 milla bividoris. Posta in sa parti prus bàscia de
sa Provìntzia de Aristanis, est a lacanas a pari cun Masuddas a nord, de
Gonnotramatza e Forru a est, de Sàrdara a sud-est, cun Pabillonis a sud, cun
Arcidanu a sud-ovest e in finis cun Uras a ovest. In s’antigòrius fadiàt parti de
s’àrea geogràfica nomenada Parte Montis, aintru de su Giudicau de Arbarei.
Su territòriu de Mòguru abarrat, in prus, aintru de su Parcu Geomineràriu
Istòricu e Ambientali de sa Sardìnnia, Àrea 1, Monti Arci, arreconnotu de
s’U.N.E.S.C.O.
Mòguru cun is 4 mila 636 bividoris cosa sua, est una de is biddas prus mannas
de sa provìntzia. Sa laurera e s’allevamentu de su bestiàmini funt is traballus
prus sighius, apustis ddoi est s’artigianau de su tessìngiu, de sa mobìlia e de
su produxi cosas de papai chi, impari a s’arti de traballai is bìngias e fàiri
binu fait bella amosta in sa fiera de su tapetu famada.
Nc’at unu bisu mannu chi sa bidda de Mòguru tenit de annus meda: pònniri
impari is artis bellas de is maistus cosa sua cun sa poesia, su contai, s’arti e sa
cultura. A custu bisu traballant de diora Pro Loco, Premio Letterario Marmilla e
cumpangia teatrali Teatro Tragodia impari a àterus artistas. Sa punna est
cussa de fàiri unu logu po arranguitzai su fàiri cultura e arti, promovendi e
ispraxendi sa lìngua e sa cultura de sa Sardìnnia. Custa est sa punna de su
teatru comunali cun forma de cunchillu: unu logu cun milla e cincuixentus
postus po fàiri arribai is manifestatzionis mannas in su coru de sa Marmidda.
Su nòmini de Mòguru- Su topònimu
Oi su prus de is istudiosus funt diacòrdiu a ndi fai arribai su topònimu Mòguru
de su fueddu bàscu Mokor e de su ispànniolu Mogòte e duncas pranu, logu
paris in altura, cùcuru, coddu, coddixeddu bàsciu, giara/pranu, bruncu,
montigu.
Ma in s’andai de su tempus si funt portadas a innantis àteras ipòtesis.
Giovanni Spano ndi ddu fait arribai de mogheròs = logu turmentosu o
traballosu, o sinuncas de mahor = furriadòrgiu o masoni, ma ponit fintzas
un’orìgini de su fenìciu Makor = mitza e iat a parri cussa giusta cunsiderau ca
in Mòguru ddoi at ddus bixinaus chi si tzèrriant s’Arrochili e Funtanedda anca
s’agatant duas mitzas/benas de àcua.
Ferrer acostat a pari su topònimu Mòguru a mok-r = artura, logu artu a su
Catalanu antigu mùgaro e minorchinu mugarò = punta de tita, acucurada.