Corpo Pagina

Il miracolo eucaristico

Curriat s’annu 1604 e fiant is diis de sa cida santa (sa data giusta non si connoscit),
fortzis fut sa giòbia Santa, sa dii de Pasca Manna o de s’Angiulu. Incapas fut su 12 de
abrili e custa est una dii de importu mannu po sa genti mogoresa e non feti. In cussa dii
fiat acuntèssiu su Miràculu Eucarìsticu. Difatis, interis nci fiant is celebratzionis de sa
cida de Pasca Manna, candu s’arretori Salvatore Spiga fut donendi sa Cummunioni si
fiant acostaus duus òminis indìnnius chi, mancai fessint bivendi a manera dissoluta, non
si fiant cunfessaus. S’òstia cunsagrada, comenti chi donessit fogu a sa lìngua de custus,
fut istrada de custus lassada arrùiri asuba de unu gradinu de sa barandìllia. Custus
òminis sacrìlegus pistighingiaus fiant isparèssius. Aici is òstias fiant istadas arregortas e
sa pedra fut istada isciacuada cun atentu mannu, comenti narat sa lei de sa crèsia candu
acuntessit chi s’òstia cunsacrada ndi arruat a terra.
Ma mancai cussa pedra fessit istada isciacuada beni, ddoi abbarràt sèmpiri s’arrastu de
is duas òstias. Antzis, cantu prus beniat isciacuada e arrasigada sa pedra, tanti prus a
craru si iscerant is arrastus.
Custu est su contu chi ndi fàirint is istòricus e, intra de is àterus, su Predicatori Pietro
Cossu e su Para Casu chi chistionant de is acertamentus fatus de su Munsinniori de cussus
tempus, Mons. Antoni Surreddu e de is munsinnioris benius apustis. In sa Cùria de Abas
perou, a dii de oi, custus iscritus non nci funt. Teneus perou àterus documentus chi
cumprovant custus fatus. Prova innegabili nd’est pròpiu sa pedra, chi si agatat ancora,
aundi s’iscerant a craru is duus tundixeddus comenti a arrastus de is duas òstias.
S’àtera chistioni chi cumprovat sa beridadi de su miràculu est sa veneratzioni chi nc’est
po custa pedra de is sèculus passaus, candu fut istètia istugiada in dd’una cascitedda,
posta in s’altari maiori. Ndi fàirit fidi unu autu pùblicu imprentau de su notàiu Pedro
Antonio Escanu su 25 de màiu 1686 aundi s’arretori de Mòguru fàirit su cuntratu po unu
tempieddu de linna indorau de pònniri asuba de s’altari maiori e po una pintura chi
s’agatat arreguada in sa pinacoteca de Casteddu e chi amostat pròpiu su miràculu: custu
tempieddu depiat tènniri in peis una infossatura po inserrai sa “pedra de su
miràculu”,chi depiat èssiri inserrada in dd’unu istùgiu de importu e posta in ammostu
aici de dda pòdiri biri is fidelis.
In prus, po arregordai custu fatu prodigiosu e po sinniali de dolori po cussu atu sacrìlegu,
in sa dii de Pasca Manna de ònniannu si fàirit una processioni manna.