Corpo Pagina

Architettura

Sa crèsia de su Cramu est istada fabricada a s’inghitzu de su sèculu XIV cun
tràgiu romànicu gòticu e iat fatu parti de su guventu de is paras
Carmelitanus arribaus a Mòguru is su 1600 e partius in su 1855 apustis de sa
bogàda de is paras de is monastèrius e is espròpius de is benis de sa crèsia a
s’Istadu. Fata in blocus de pedra bianca, tenit una navata feti e cobertura a
capriata cun is traias de linna. In sa faciada ddoi est su portali romànicu
architravau cun asuba unu arcu de iscàrrigu a totu sestu. A is costaus de su
portali àteras corondueddas traballadas cun, a s’acabu, capitellus gòticus
chi si aberint a àterus archixeddus gòticus trilobaus chi dividint sa fàscia de
asuta de s’àtera parti de sa faciada. Is pròpius archixeddus trilobaus
cuncordiant is parti a triàngulu chi ddoi est asuba. Is murus a ladu de foras
a su costau funt ornaus de corondueddas frassas e archixeddus gòticus. In su
muru a manu dereta est postu su campanili a vela. A ingìriu de sa crèsia
ddoi est una bella pratza manna e su giardinu dominaus de su nuraxi “Su
Gunventu” chi s’agatat in su coddu inguni acanta.
Sa crèsia parrochiali intregada a Santu Bernadinu de Siena, s’agatat in
mesu de sa bidda. Sa navata manna de mesu est ùnica, cun otu capellas a
costau e intra de custas, s’annoditzat a s’intrada, a manu manca, cussa cun
s’istàtua de sa Madonna de s’Arrosàriu de su sexentus, pogiada asuba de
un’altari indorau de su cincuxentus cun duas corondueddas a cabacorru. Su
tràgiu de sa crèsia est tardu-romànicu-barocu e su fabricau tenit una
longhesa de 25 metrus e prus e una largària de 15. In sa crèsia non ddoi funt
operas de arti de valori mannu si non una gruxi po prucessionis chi segundu
su contai de sa genti parrit chi ndi bèngiat de sa bidda acanta de Bonòrcili,
salvada e bitida de sa santica Tzia Giuanna Zonca apustis is incursionis de
turcus e morus chi iant distruiu sa bidda. In beridadi sa gruxi est istada fata
fàiri in su 1603 de s’arretori Spiga. Sa bòvida de sa navata est istada
pintada in su 1933 de su pitori Bacciccia Scano, cun is disìnnius chi
arregordant sa vida de Santu Bernardinu. A palas de s’altari maiori, in d-unu
nìciu aundi est collocada s’istatua de su patronu de Mòguru, a dii de oi
torràda a portai a is coloris suus de s’antigòriu cun su bistimentu damascau.
S’istàtua abarrat in su nìciu po ses mesis a incumenzai de sa festa de
onniassantu(s’inserru) e po àterus ses mesis est posta in ammostu po is
fidelis in mesu a sa crèsia. No si connoscit s’orìgini de custa usàntzia. In
àterus tempus, a manu manca de s’altari maiori, ddoi fiat sa relìcua de su
miràculu eucarìsticu, acuntèssiu a Mòguru in s’abrili de su 1604, arreguada
in dd’una teca pitia colori de oru. Apustis de is ùrtimus arrangiamentus de
pavimentus e pinturas agabaus in su 2005, sa crèsia si amostat bella e prena
de luxentori, non feti po is disìnnius torraus a is coloris de s’orìgini, ma
fintzas po is murus liberaus de is aciuntas grais e fatas malamenti in is
ùltimus decennius.
Sa cresiedda de sa Madonna de Carcaxia. A duus passus de sa Cantina “Il
Nuraghe”, acanta acanta a una bidda medioevali de s’antiga Curadoria de
Bonorcili distruida de is morus in su XV sèculu, candu sumprus de is
iscampaus si fut fuiu in sa bidda de Mòguru, s’agatat sa cresiedda intregada
a sa Vìrgini Assunta in Celu. Sa crèsia de Santa Maria Carcàxia si penzat chi
siat de s’annu Milli. Ma est istada isciusciada e arrangiàda unus cantu de
bortas. In su 1750 difatis sa crèsia est istrada in parti distruida e parti de su
materiali fut istau impreau po fàiri su ponti bèciu de su frùmini de Mòguru.
Feti in su 1921 sa crèsiedda est istada torràda a fàiri de fundamentu
gràtzias a su traballu de mogoresus medas e in su 1979 est istada arrangiada
a torrai cun d-una sotoscritzioni e cun su traballu chena pagamenta de
volontàrius meda. A una navata feti cun d’unu campanileddu a vela e unu
absidi pitiu semicircolari est fata in pedra bianca e niedda e a dii de oi
cumparrit ingiriada de unu giardinu cun matas, bìngias e livàrius.
Sa cresiedda de Sant’Antiogu, unu tempus patronu de Mòguru, s’agatat in
d’unu cùcuru chi dominàt su fundali e si ddoi podit arribai gràtzias a unu
iscaberi de pedra niedda chi si incarat faci a su coru de sa bidda.
A una navata asceti, tenit unu campanili a vela a duas fentanas bìforas e sa
faciada est totu fata in pedra niedda, interis totu s’àteru est in pedra
bianca. Sa data de candu est istada fata non s’isciri, mancai si iscipiat ca
est una de is crèsias prus antigas de sa bidda. In su tempus de s’arretori
Sanna de Santu Aìngiu fiat istada ammanniada e fabricada sa faciada noba
cun pedra bitida de sa crèsia iscunsacràda e abbandonada de Santu Pedru
chi si agatat acanta de sa ss 131, tanti est berus chi est abarrau in sa
memòria popolari s’arregordu de s’impreu po su trasportu de custu
materiali de 300 carrus po bitiri sa pedra po sa cresiedda e po àteras òperas
puru. A ingìriu, su campussantu bèciu abarrau in funzioni fintzas a su 1933 e
sciusciau in su 1959 po fàiri unu fabricau mai acabau po unu orfanotròfiu
vescovili. De interessu mannu in sa cresiedda funt is pinturas de is
promitèntzias po is gràtzias acuntessias a is fidelis de su sant’Antiogu, ma
Santu Bernadinu puru.